“La lecture comme une pratique
désespérée.”
Stéphane Mallarmé
Conèixer
i reconèixer el terreny amb la veu que nos es veu. D’afora els estels on encara (connaissance)
romandren
les ombres : l’astrolabi : (reconnaissance) : el traç de l'eco : l’umbra recta : arquitectura per mesurar
altures : distàncies o profunditats.
Agafador
d'estels : un terrat.
Els
mots nòmades i il.legals: anomanats : o : d'un altra banda la llengua
despaperada : offerint : cercant orificis per reflexar i habitar el text porós
del traç : orar l’inrevés de fang. Saliva. Quan em giro / cap a tu : l’estimada
/ la terra acaba i comença la mar : o d'altre banda l'aigua es desfà i es la
terra que comença escumada a parlar :
papers
/ sense papers / per ésser :
(la
paraula en la qual es col·loca el poeta, per a què l'useu com a espai : / omplir els buits / és envoltat per gafets :
lluna amagada : disponible només si llexiu la buitat que omple : superficial: ones :
o : ona sinusoidal : encanteri : o : soroll i núvols.
Viure
amagat a un terrat : en una caseta : els llavis desdiuen un cop desprensats :
alliberant el cos que delletreixo
l’espai
escrit i imprèss : tatxat: conté dues fulles desplegables / tatxat ara apareig l’altra :
el
nu de la forma i el timbre : resona aquí : un amagatall : sostingut per agulles
de fusta que son habits : membres : la roba : entendre : desentendre-la : sumergida sota un cel :
també la-noia-que-l’esten: i troba : seu el nom : propi :
i
propís : plou a prop molt a prop en dins : terrat :
temps
era temps de sol i falenes quan arribà :
per
llegir tres passats indicatius : núvols implícits en els diàlegs
/ comes / coloms en un dia solar : tansols
lluna a la plaça del temps parat : encarnat : llansolat
No comments:
Post a Comment